Presentació Cristina Busuqets

Bona tarda!
Us deixo aquí el vídeo de la meva presentació 🙂

4.2. Mapa visual didàctica de l’educació artística

Bona tarda, companys i companyes!

Us comparteixo el mapa sobre les perspectives didàctiques de l’educació artística que he creat a partir dels recursos d’aprenentatge recomanats per a l’activitat.
L’he penjat també al Drive, per una millor qualitat de l’imatge, el podeu trobar aquí

Espero que sigui clar, que us resulti interessant i que us aporti algun aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

  • Álvarez, I. M. [Ibis M.], Morón, M. [Mar] i Gastín B. [Bibiana]. (2019). Educar a través de las artes: Proyectos interdisciplinares e inclusivos en una escuela multicultural. Aula, 287, 31-35.
  • Huerta, R. [Ricard]. (2019). Capítulo V. Arte para primaria. Editorial UOC.
  • Oliver, M. [Mar]. (2023). Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística [recurs  d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
  • Romero, F. J. [Francisco Javier]. (2019). Cuerpo, movimiento y emoción. BAPNE. Cuadernos de Pedagogía, nº 499, 142-145.
  • Schaffer, R. M. [R. Murray]. (2004). El rinoceronte en el aula. Ricordi.

Fins aviat, moltes gràcies!
Cristina

Presentació

Hola, bon dia companys i companyes!
Jo sóc la Cristina Busquets, tinc 27 anys i sóc de Setcases, un petit poble del pirineu de Girona.

Benvinguts! - Web Oficial de l'Ajuntament de Setcases
Actualment estic estudiant Educació Primària com a segona carrera, ja que anteriorment vaig cursar Comunicació Audiovisual. Sempre he estat molt vinculada al món de l’art en diferents formes, tant en la música com en l’expressió corporal i visual.

Des de ben petita, la música ha format part de la meva vida. Vaig estudiar música des dels 5 fins als 16 anys, tocant el piano, i actualment toco la gralla en una colla gegantera. Crec que la gralla, més enllà de ser un instrument tradicional català, és una manera de connectar amb la cultura i l’art popular, i gaudeixo molt d’aquesta experiència. A més, també he fet patinatge artístic, que considero una altra forma d’expressió artística, ja que combina el moviment, la música i la creativitat.

Una de les meves grans passions és viatjar i descobrir el patrimoni artístic i cultural d’arreu del món. M’agrada visitar museus, admirar escultures i conèixer monuments històrics que expliquen històries i tradicions. Crec que l’art és una manera de comunicar-se universalment, i sempre intento aprendre d’aquestes experiències per aplicar-ho en el meu dia a dia.

Pel que fa a l’ensenyament de les arts, m’agradaria seguir aprenent i aprofundint en aquest àmbit per poder transmetre aquest interès a l’alumnat. Penso que l’art és una eina fonamental per fomentar la creativitat, l’expressió i la sensibilitat artística en els infants, i voldria que fos una part essencial de la meva tasca docent.

Torna Mar i Cel, el gran musical de Catalunya, de Dagoll Dagom.

Si hagués de triar algunes produccions artístiques que em representen, destacaria el musical Mar i Cel de Dagoll Dagom. Crec que és una obra que combina música, teatre i una posada en escena espectacular, a més de tenir una història intensa i molt ben construïda. També destacaria el grup Sopa de Cabra, perquè la seva música ha marcat generacions i forma part de la banda sonora de molts moments importants per a mi.

Gràcies per llegir-me, ens anem coneixent per l’assignatura!
Fins aviat!
Cristina

Autoavaluació i tancament

Bona tarda!
Comparteixo amb vosaltres el video del balanç del propi aprenentatge i de la reflexió crítica sobre l’assignatura d’educació artística.

Moltes gràcies per fer-nos costat al llarg del semestre i bon estiu!
Salut! 🙂

Muntatge final

Bon dia companys i companyes!

Això ja es va acabant… us deixo adjunt el meu muntatge final sobre els registres per a l’activitat “Mans a l’obra!: Explorem i representem l’entorn amb imatge i so”.
Considero que ha estat una activitat molt enriquidora i una experiència molt formadora per poder veure la gran quantitat de maneres d’expressió de l’art que hi ha, i tot el que pot arribar a transmetre cada una d’elles.

Us deixo el vídeo en el següent enllaç

Salut! 🙂

 

 

Registre 10

Bona tarda!
Benvingut al meu registre número 10, i últim!
Aquesta vegada, continuant amb la mateixa temàtica del poble, i ja que era l’últim, he volgut provar amb format àudio, pel fet que cap dels anteriors registres ho havia fet. No estic acostumada a gravar àudios, perquè no ho he fet gairebé mai, i per a mi, ha suposat un repte bastant gran.
Primer de tot, perquè no disposo de cap aparell mínimament bo per a fer aquesta tasca, i ho he fet directament amb el mòbil, i la qualitat no és de les millors; i, en segon lloc, perquè no sabia ben bé que enregistrar i tenia el temor que no s’entengués el que volia captar.
He volgut enregistrar sons quotidians del poble que em transmeten tranquil·litat. El primer de tot i el que fa temps que hi dono voltes, és el so de la pluja. El soroll de la pluja caient és maquíssim i poc sovint ens aturem a escoltar-lo, per això he volgut captar-lo en àudio. El segon enregistrament, he captat el soroll del riu baixant, que després d’uns mesos de sequera, torna a baixar amb molta força i de fons, també es poden escolar alguns ocells cantant. Al tercer àudio, està enregistrat per captar el so d’aquests ocells que s’escoltaven de fons, ara en primer pla, tot i que el poc vent que feia, s’escola molt a la gravació, suposo que és pel que comentava, la poca qualitat de l’aparell que he utilitzat. Per acabar, el quart àudio, ha estat per enregistrar les campanes del poble. M’encanta aquest so, i s’està perdent a moltes localitats, cosa que no entenc, perquè és un so molt bonic i molt útil per saber les hores.

Així doncs, us deixo els àudios en aquest enllaç, espero que ho gaudiu!
Ens llegim! ?

Registre 9

Molt bones!
Benvinguts I benvingudes al meu registre número 9!
Aquesta setmana, m’agradaria continuar amb el tema del registre anterior, on us mostrava l’hostaleria i la restauració, un dels sectors amb més sortides laborals al poble. L’altra activitat econòmica que destaca al poble i en la que vull centrar aquest registre és la ramaderia.
En un poble de tan sols 150 habitants, hi ha censats més de mil bovins, és a dir, vaques, toros i vedells, i com comentava, molts dels habitants de Setcases són ramaders i es dediquen a cuidar del seu bestiar. Tot i que també hi ha algun ramat d’ovelles i algun d’equí, la majoria dels pastors tenen vaques i les crien per comercialitzar la seva carn.
El poble de Setcases, està al Prepirineu, per tant, els hiverns són molt llargs i fred i els estius suaus, i per aquest motiu, tots els ramaders mouen el seu bestiar a la costa des del novembre fins al maig, i els tornen a pujar per passar la resta de mesos aquí.
Aquest procés de canvi de zona es diu transhumància, i a part que són dies de molta feina pels vaquers, són dates molt especials per tot el poble, ja que el bestiar passeja per dins dels carrers.
Aquesta setmana, coincidint amb el traspàs dels animals cap a la muntanya altra vegada, he decidit agafar la càmera per fotografiar el procés.
Per mostrar-lo, he escollit el format d’imatge tot i que també vaig fer algun vídeo, però el resultat m’ha agradat més el de les imatges. El recull consta de cinc fotografies; dues d’elles són del sanejament, un cop les vaques arriben al destí, s’han de vacunar totes per evitar que portin malalties d’un entorn a l’altre, i les altres tres, són de les vaques travessant els pobles de la Vall, desitjo que ho gaudiu! Les podeu trobar en aquest enllaç.

Ens llegim!

Registre 8

Molt bona tarda!
Us presento el meu Registre número 8. Continua sent un apropament al meu poble, Setcases, i m’endinso en un tema que vaig parlar en l’anterior registre. Es tracta de la principal Font d’ingressos del poble, i de l’ofici amb més demanda i, per tant, d’oferta, que és l’hostaleria i la restauració.
Setcases és un poble molt turístic, en conseqüència, hi ha molta tradició de restauració. Al poble hi ha un total de 15 restaurants. Si fem la mitjana pels 150 habitants que té el municipi, és un número molt elevat. I sí que és cert, que entre setmana i els mesos fluixos, pot semblar que hi ha masses restaurants per mantenir, però quan arriben caps de setmana i temporades fortes, tots ells s’emplenen, es fan més d’un torn i fins i tot encara hi falta lloc.
Gairebé tots aquests restaurants són de tradició familiar i passen de generación en generación. A la meva família, tenim un Hostal-Restaurant anomenat La Cabanya, i he volgut que fos la protagonista d’aquest vuitè registre.
Aquest dissabte passat, amb el poble bastant ple de gent perquè comença el bon temps, vaig agafar la càmera i vaig anar a fotografiar alguns racons del restaurant. Us deixo amb les quatre fotos que més m’han agradat en aquest enllaç.

Ens llegim! ?

Registre 7

Benvinguts al meu registre número 7!
Avui, continuant amb el descobriment del meu petit poble, Setcases, us presento un dels principals problemes d’aquest, i de molts poblets petits, que és l’envelliment de la població.
A la majoria dels pobles petits, sobretot els rurals, cada vegada hi ha un envelliment major de la població. La gent gran hi està molt a gust, i per això no marxa, però l’oferta laboral, és bastant limitada, així que gran part de la població de mitjana edat sovint es veu obligada a abandonar el poble, i marxar cap a municipis més grans o bé ciutats. L’única oferta laboral que hi ha al poble és ramaderia o turisme, oficis que normalment passen de generació en generació, així doncs, no acostuma a arribar gent nova al poble.
S’ha de destacar també, que sempre ha estat un poble molt turístic, amb molts habitatges de segona residència. Alguns d’aquests estiuejants, durant la pandèmia van venir a Setcases a fer teletreball, i aquells que s’han pogut permetre continuar teletreballant, alguns han vingut a viure el poble, però això no baixa ni de bon grat, la mitjana d’edat dels habitants.
Dijous passat, vaig agafar la càmera i vaig anar a fer una volta pel poble. Cada dijous, alguns avis del poble es reuneixen per jugar al truc, un joc de cartes popular a tota la vall i em va semblar molt bonic captar aquest moment. Durant aquesta passejada, vaig trobar-me també la Sisqueta, la meva àvia, menjant una mandarina, i vaig voler també captar el moment. Aquesta foto de les seves mans amb la mandarina, em va agradar molt. Per acabar, un altre tarda, vaig trobar els quatre avis davant de la porta d’un restaurant, asseguts a les seves cadires parlant de la vida i veient el temps passar, moment que també vaig voler immortalitzar i us el deixo juntament amb les altres fotos, en aquest enllaç.

Ens llegim! 🙂

Registre 6

Bona tarda a tots i totes!
Seguint amb els registres i amb la intenció d’endinsanr-vos una mica més al meu entorn, avui anem de festa!
Just avui, 8 de maig, se celebra la festa petita de Setcases.
El municipi celebra la festa major el 29 de setembre, coincidint amb Sant Miquel, qui va matar al dimoni i per això el van fer patró de Setcases. Tot i això, però, també hi ha la tradició de celebrar la festa petita del poble el segon dilluns de maig. En aquesta data, se celebra una missa, un dinar de germanor i el concert del cantant Marc Angalarill.
Setcases té una població d’uns 170 habitants, una gran part dels quals són de segona residència, per tant, locals, en som ben pocs, i a la gent li agrada molt celebrar aquests dinars de germanor perquè es moment de trobada de tot el poble.
Enguany, hi ha hagut una participació d’una cinquantena de persones, i, al cap i a la fi, més que una festa major, sembla un dinar d’amics. Un dels principals problemes del poble, és l’envelliment de la població, i per això mateix, es pot observar a les imatges que predomina en gran part persones grans. Sembla que aquestes tradicions que tant agraden, a poc a poc s’aniran perdent, ja que aquest sector de gent anirà marxant, i les noves generacions, no s’apunten a aquest tipus d’esdeveniments, per això, m’ha agradat anar-hi i retratar aquests bonics moments en família on dinen fins i tot les mascotes. Us deixo amb un petit recull de la festa en aquest enllaç!

Ens llegim! ?