Estudiant d'Educació Primària a la UOC
Mans a l’obra!: Explorem i representem l’entorn amb imatge i so
Públic Bon dia companys i companyes!
Això ja es va acabant… us deixo adjunt el meu muntatge final sobre els registres per a l’activitat “Mans a l’obra!: Explorem i representem l’entorn amb imatge i so”.
Considero que ha estat una activitat molt enriquidora i una experiència molt formadora per poder veure la gran quantitat de maneres d’expressió de l’art que hi ha, i tot el que pot arribar a transmetre cada una d’elles.
Us deixo el vídeo en el següent enllaç
Salut! 🙂
Públic Bona tarda!
Benvingut al meu registre número 10, i últim!
Aquesta vegada, continuant amb la mateixa temàtica del poble, i ja que era l’últim, he volgut provar amb format àudio, pel fet que cap dels anteriors registres ho havia fet. No estic acostumada a gravar àudios, perquè no ho he fet gairebé mai, i per a mi, ha suposat un repte bastant gran.
Primer de tot, perquè no disposo de cap aparell mínimament bo per a fer aquesta tasca, i ho he fet directament amb el mòbil, i la qualitat no és de les millors; i, en segon lloc, perquè no sabia ben bé que enregistrar i tenia el temor que no s’entengués el que volia captar.
He volgut enregistrar sons quotidians del poble que em transmeten tranquil·litat. El primer de tot i el que fa temps que hi dono voltes, és el so de la pluja. El soroll de la pluja caient és maquíssim i poc sovint ens aturem a escoltar-lo, per això he volgut captar-lo en àudio. El segon enregistrament, he captat el soroll del riu baixant, que després d’uns mesos de sequera, torna a baixar amb molta força i de fons, també es poden escolar alguns ocells cantant. Al tercer àudio, està enregistrat per captar el so d’aquests ocells que s’escoltaven de fons, ara en primer pla, tot i que el poc vent que feia, s’escola molt a la gravació, suposo que és pel que comentava, la poca qualitat de l’aparell que he utilitzat. Per acabar, el quart àudio, ha estat per enregistrar les campanes del poble. M’encanta aquest so, i s’està perdent a moltes localitats, cosa que no entenc, perquè és un so molt bonic i molt útil per saber les hores.
Així doncs, us deixo els àudios en aquest enllaç, espero que ho gaudiu!
Ens llegim! ?
Públic Molt bones!
Benvinguts I benvingudes al meu registre número 9!
Aquesta setmana, m’agradaria continuar amb el tema del registre anterior, on us mostrava l’hostaleria i la restauració, un dels sectors amb més sortides laborals al poble. L’altra activitat econòmica que destaca al poble i en la que vull centrar aquest registre és la ramaderia.
En un poble de tan sols 150 habitants, hi ha censats més de mil bovins, és a dir, vaques, toros i vedells, i com comentava, molts dels habitants de Setcases són ramaders i es dediquen a cuidar del seu bestiar. Tot i que també hi ha algun ramat d’ovelles i algun d’equí, la majoria dels pastors tenen vaques i les crien per comercialitzar la seva carn.
El poble de Setcases, està al Prepirineu, per tant, els hiverns són molt llargs i fred i els estius suaus, i per aquest motiu, tots els ramaders mouen el seu bestiar a la costa des del novembre fins al maig, i els tornen a pujar per passar la resta de mesos aquí.
Aquest procés de canvi de zona es diu transhumància, i a part que són dies de molta feina pels vaquers, són dates molt especials per tot el poble, ja que el bestiar passeja per dins dels carrers.
Aquesta setmana, coincidint amb el traspàs dels animals cap a la muntanya altra vegada, he decidit agafar la càmera per fotografiar el procés.
Per mostrar-lo, he escollit el format d’imatge tot i que també vaig fer algun vídeo, però el resultat m’ha agradat més el de les imatges. El recull consta de cinc fotografies; dues d’elles són del sanejament, un cop les vaques arriben al destí, s’han de vacunar totes per evitar que portin malalties d’un entorn a l’altre, i les altres tres, són de les vaques travessant els pobles de la Vall, desitjo que ho gaudiu! Les podeu trobar en aquest enllaç.
Ens llegim!
Públic Molt bona tarda!
Us presento el meu Registre número 8. Continua sent un apropament al meu poble, Setcases, i m’endinso en un tema que vaig parlar en l’anterior registre. Es tracta de la principal Font d’ingressos del poble, i de l’ofici amb més demanda i, per tant, d’oferta, que és l’hostaleria i la restauració.
Setcases és un poble molt turístic, en conseqüència, hi ha molta tradició de restauració. Al poble hi ha un total de 15 restaurants. Si fem la mitjana pels 150 habitants que té el municipi, és un número molt elevat. I sí que és cert, que entre setmana i els mesos fluixos, pot semblar que hi ha masses restaurants per mantenir, però quan arriben caps de setmana i temporades fortes, tots ells s’emplenen, es fan més d’un torn i fins i tot encara hi falta lloc.
Gairebé tots aquests restaurants són de tradició familiar i passen de generación en generación. A la meva família, tenim un Hostal-Restaurant anomenat La Cabanya, i he volgut que fos la protagonista d’aquest vuitè registre.
Aquest dissabte passat, amb el poble bastant ple de gent perquè comença el bon temps, vaig agafar la càmera i vaig anar a fotografiar alguns racons del restaurant. Us deixo amb les quatre fotos que més m’han agradat en aquest enllaç.
Ens llegim! ?
Públic Benvinguts al meu registre número 7!
Avui, continuant amb el descobriment del meu petit poble, Setcases, us presento un dels principals problemes d’aquest, i de molts poblets petits, que és l’envelliment de la població.
A la majoria dels pobles petits, sobretot els rurals, cada vegada hi ha un envelliment major de la població. La gent gran hi està molt a gust, i per això no marxa, però l’oferta laboral, és bastant limitada, així que gran part de la població de mitjana edat sovint es veu obligada a abandonar el poble, i marxar cap a municipis més grans o bé ciutats. L’única oferta laboral que hi ha al poble és ramaderia o turisme, oficis que normalment passen de generació en generació, així doncs, no acostuma a arribar gent nova al poble.
S’ha de destacar també, que sempre ha estat un poble molt turístic, amb molts habitatges de segona residència. Alguns d’aquests estiuejants, durant la pandèmia van venir a Setcases a fer teletreball, i aquells que s’han pogut permetre continuar teletreballant, alguns han vingut a viure el poble, però això no baixa ni de bon grat, la mitjana d’edat dels habitants.
Dijous passat, vaig agafar la càmera i vaig anar a fer una volta pel poble. Cada dijous, alguns avis del poble es reuneixen per jugar al truc, un joc de cartes popular a tota la vall i em va semblar molt bonic captar aquest moment. Durant aquesta passejada, vaig trobar-me també la Sisqueta, la meva àvia, menjant una mandarina, i vaig voler també captar el moment. Aquesta foto de les seves mans amb la mandarina, em va agradar molt. Per acabar, un altre tarda, vaig trobar els quatre avis davant de la porta d’un restaurant, asseguts a les seves cadires parlant de la vida i veient el temps passar, moment que també vaig voler immortalitzar i us el deixo juntament amb les altres fotos, en aquest enllaç.
Ens llegim! 🙂
Públic Bona tarda a tots i totes!
Seguint amb els registres i amb la intenció d’endinsanr-vos una mica més al meu entorn, avui anem de festa!
Just avui, 8 de maig, se celebra la festa petita de Setcases.
El municipi celebra la festa major el 29 de setembre, coincidint amb Sant Miquel, qui va matar al dimoni i per això el van fer patró de Setcases. Tot i això, però, també hi ha la tradició de celebrar la festa petita del poble el segon dilluns de maig. En aquesta data, se celebra una missa, un dinar de germanor i el concert del cantant Marc Angalarill.
Setcases té una població d’uns 170 habitants, una gran part dels quals són de segona residència, per tant, locals, en som ben pocs, i a la gent li agrada molt celebrar aquests dinars de germanor perquè es moment de trobada de tot el poble.
Enguany, hi ha hagut una participació d’una cinquantena de persones, i, al cap i a la fi, més que una festa major, sembla un dinar d’amics. Un dels principals problemes del poble, és l’envelliment de la població, i per això mateix, es pot observar a les imatges que predomina en gran part persones grans. Sembla que aquestes tradicions que tant agraden, a poc a poc s’aniran perdent, ja que aquest sector de gent anirà marxant, i les noves generacions, no s’apunten a aquest tipus d’esdeveniments, per això, m’ha agradat anar-hi i retratar aquests bonics moments en família on dinen fins i tot les mascotes. Us deixo amb un petit recull de la festa en aquest enllaç!
Ens llegim! ?
Públic Bona tarda a tots i totes!
Per a la realització d’aquest registre número 5, m’he decantat per fotografiar espais curiosos o estèticament bonics per fer-vos descobrir racons de la meva Vall.
Una de les condicions per a la construcció d’edificis o habitatges de la vall és que totes han d’estar fetes de pedra, per seguir un mateix fil estètic i funcional, i crec que és una de les coses que fan tan bonic i especial el poble.
Com a format, he optat per utilitzar fotografies, i posteriorment editar-les. Tenint en compte el que vull expressar, m’ha semblat el format més adient.
He intentat jugar sobretot amb les formes geomètriques i que fan sensació de moviment a les imatges.
La imatge anomenada “finestra rere finestra” és la que em desagrada més en l’àmbit estètic, però m’ha semblat molt interessant la composició. Considero també, que em desagrada pel desgast de les peretes, però després de mirar-me-la i remirar-me-la tantes vegades, crec també que la bellesa també està en això, en el pas del temps i en les parets que tenen història, i ben segur, que aquesta construcció ha viscut i sobreviscut a moltíssims fets. La imatge de les escales m’agrada molt la composició de totes les pedres i els testos envers les escales, i el contrast amb l’altre costat de mur, que no segueix cap línia formal ni cap esquema. I l’última que m’agradaria comentar és la de la filera de testos a la façana d’un edifici. Tenim la idea que per aconseguir una mirada estètica s’ha de seguir uns patrons, però, en canvi, cap de la filera de testos és de la mateixa forma, ni mesura, ni color, i així i tot s’aconsegueix que la imatge tingui un ritme i continuïtat.
Fer aquest exercici, m’ha portat a descobrir racons que mai no havia vist tot i portar tota la meva vida aquí.
Us deixo l’enllaç de la carpeta del drive perquè li pugueu donar un cop d’ull!
Seguim! ?
Públic Bona tarda!
En aquest quart registre, m’agradaria anar una mica més enllà de l’aigua, i presentar altres elements de la vall. Així doncs, aquest registre consisteix a mostrar la fauna de la Vall de Camprodon.
Fa uns mesos, em vaig comprar la càmera que he utilitzat per a fer aquest registre, i tot i que algunes de les fotos les he fet amb el mode “automàtic”, aquesta pràctica m’ha servit molt per poder provar i remenar la gran varietat d’opcions que ofereix.
Per a fer aquest registre he escollit també el format fotografia. He intentat acostar-m’hi al màxim malgrat que la majoria d’aquests animals viuen en un hàbitat salvatge i no se sap mai com poden actuar davant de situacions desconegudes.
A la primera de les fotos vaig captar a un gat que passejava pel damunt del taulat d’un tancat. Em va cridar l’atenció per la gran similitud dels seus colors i les barres del teulat.
La segona fotografia, és d’una ovella. Era la més manyaga de tot el remat, i la que es va acostar quan vaig treure la càmera, m’agrada molt aquesta fotografia perquè se li pot apreciar molt bé el rostre.
A la següent imatge vaig captar un galliner. El que em va agradar més del moment, és l’essència de poble dels edificis de darrere i la roba estesa que dona vida a la fotografia.
Les altres dues, la fotografia de l’euga i del vedell, són animals del bestiar del meu pare. Des de ben petita que l’acompanyo tot sovint a portar-los menjar o aigua, i amb motiu d’aquest registre, he aprofitat per fer-los moltes fotos per tenir-ne un record.
Com a curiositat de la zona, a Camprodon, la capital de la Vall, s’hi celebra un mercat setmanalment i va ser dels últims que van passar al sistema monetari. Aquest mercat funcionava amb el canvi, és a dir, si jo tenia gallines, portava ous al mercat del diumenge, i les canviava per verdures, hortalisses o fins i tot mà d’obra.
Us deixo amb l’enllaç de les fotografies.
Ens llegim! 🙂
Públic Seguint amb el fil de l’aigua, avui m’agradaria presentar-vos algunes de les Fonts de la Vall de Camprodon.
I és que considero que les fonts, a part de ser boniques i útils, són punts de trobada molt interessants. Des de fa un temps, a moltes de les fonts de la zona, hi han habilitat per als seus voltants zones de pícnic amb taules, bancs i papereres, per oferir un lloc idíl·lic on fer algun àpat, rodejat de naturalesa i amb aigua fresca potable al voltant.
Les fonts són elements indispensables en l’àmbit rural i de muntanya, però també és molt important que n’hi hagi a les ciutats grans. Sempre va bé estar de viatjar o passejant per la ciutat i poder parar un moment a refrescar-nos, i sense la necessitat d’entrar en un establiment a consumir o gastar plàstic per beure una mica d’aigua, així que considero que s’hauria de generalitzar més la idea d’anar amb una cantimplora i poder anar recarregant-la d’aigua sempre que es necessiti.
Per fer aquesta pràctica, m’he decantat per fer un recull de fotos de diverses fonts. M’agrada molt el format vídeo perquè considero que es pot apreciar molt més bé el concepte, ja que hi intervenen tant la imatge com el so com una major perspectiva, però per aquest registre, he volgut canviar una mica i utilitzar només imatges, i considero que s’ha pogut captar molt bé l’essència de les fonts. He intentat, amb el meu poc coneixement de fotografia, fer algunes de les fotos de “llarga exposició”, i he anat provant, a veure què us sembla el resultat!
Us deixo l’enllaç a la carpeta de les imatges,
Continuem! 🙂
Públic Bona tarda!
Us presento Vallter 2000, l’estació que es troba a la Vall del Ter, a 2000 metres d’altitud.
L’estació es troba a només 15 minuts del meu poble, i per això, cada temporada d’esquí des de ben petita, és la que més freqüento.
Normalment, les temporades d’esquí s’inicien al desembre (més o menys per Nadal, i alguns bons anys, per la puríssima) i s’acaben a l’abril (més o menys, després de Setmana Santa), però aquest any, Vallter, porta gairebé una setmana tancat.
És cert que cada any Setmana Santa cau en dies diferents, ja que la data de Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera, i aquesta festivitat pot caure entre els mesos de març i abril. Però precisament aquest any, cau en mes de març, i és una situació molt poc habitual que l’estació ja estigui tancada.
En el meu primer registre, vaig parlar de la manca d’aigua al riu de Setcases, ara, he volgut anar més enllà. Aquesta temporada d’hivern, no hi ha hagut gairebé neu, és més, la poca neu que hi ha hagut i la que ha permès obrir les instal·lacions, i així generar moltíssima feina a tota la Vall, ha estat neu artificial, que precisament es fa utilitzant aigua, que tampoc ha plogut. Així, seguint la cadena, aquesta primavera que es presenta tan seca, hi ha el valor afegit, que tota l’aigua que es genera a partir de la neu que es desfà, aquest any tampoc la tindrem.
He volgut captar Vallter amb diversos clips, des de diferents perspectives de l’estació i seguint el curs de la poca aigua que surt del desglaç, que acaba absorbida per la terra, i sense donar cabal al riu.
He escollit fer-ho en format vídeo, ja que es pot captar molt més bé tot, la poca neu que queda a hores d’ara, i el curt recorregut de l’aigua.
Deixo l’enllaç a la carpeta del drive amb el vídeo en qüestió: https://drive.google.com/drive/folders/1mS2ioawgem_yLXOdbgzHP4UKsfLuf2XL
Ens llegim! ?
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.