Cristina Busquets Perez

Educació artística

Públic

Bona tarda a tots i totes!
Per a la realització d’aquest registre número 5, m’he decantat per fotografiar espais curiosos o estèticament bonics per fer-vos descobrir racons de la meva Vall.
Una de les condicions per a la construcció d’edificis o habitatges de la vall és que totes han d’estar fetes de pedra, per seguir un mateix fil estètic i funcional, i crec que és una de les coses que fan tan bonic i especial el poble.
Com a format, he optat per utilitzar fotografies, i posteriorment editar-les. Tenint en compte el que vull expressar, m’ha semblat el format més adient.
He intentat jugar sobretot amb les formes geomètriques i que fan sensació de moviment a les imatges.

La imatge anomenada “finestra rere finestra” és la que em desagrada més en l’àmbit estètic, però m’ha semblat molt interessant la composició. Considero també, que em desagrada pel desgast de les peretes, però després de mirar-me-la i remirar-me-la tantes vegades, crec també que la bellesa també està en això, en el pas del temps i en les parets que tenen història, i ben segur, que aquesta construcció ha viscut i sobreviscut a moltíssims fets. La imatge de les escales m’agrada molt la composició de totes les pedres i els testos envers les escales, i el contrast amb l’altre costat de mur, que no segueix cap línia formal ni cap esquema. I l’última que m’agradaria comentar és la de la filera de testos a la façana d’un edifici. Tenim la idea que per aconseguir una mirada estètica s’ha de seguir uns patrons, però, en canvi, cap de la filera de testos és de la mateixa forma, ni mesura, ni color, i així i tot s’aconsegueix que la imatge tingui un ritme i continuïtat.

Fer aquest exercici, m’ha portat a descobrir racons que mai no havia vist tot i portar tota la meva vida aquí.

Us deixo l’enllaç de la carpeta del drive perquè li pugueu donar un cop d’ull!
Seguim! ?

Educació artística

Públic

Bona tarda!
En aquest quart registre, m’agradaria anar una mica més enllà de l’aigua, i presentar altres elements de la vall. Així doncs, aquest registre consisteix a mostrar la fauna de la Vall de Camprodon.
Fa uns mesos, em vaig comprar la càmera que he utilitzat per a fer aquest registre, i tot i que algunes de les fotos les he fet amb el mode “automàtic”, aquesta pràctica m’ha servit molt per poder provar i remenar la gran varietat d’opcions que ofereix.
Per a fer aquest registre he escollit també el format fotografia. He intentat acostar-m’hi al màxim malgrat que la majoria d’aquests animals viuen en un hàbitat salvatge i no se sap mai com poden actuar davant de situacions desconegudes.

A la primera de les fotos vaig captar a un gat que passejava pel damunt del taulat d’un tancat. Em va cridar l’atenció per la gran similitud dels seus colors i les barres del teulat.
La segona fotografia, és d’una ovella. Era la més manyaga de tot el remat, i la que es va acostar quan vaig treure la càmera, m’agrada molt aquesta fotografia perquè se li pot apreciar molt bé el rostre.
A la següent imatge vaig captar un galliner. El que em va agradar més del moment, és l’essència de poble dels edificis de darrere i la roba estesa que dona vida a la fotografia.
Les altres dues, la fotografia de l’euga i del vedell, són animals del bestiar del meu pare. Des de ben petita que l’acompanyo tot sovint a portar-los menjar o aigua, i amb motiu d’aquest registre, he aprofitat per fer-los moltes fotos per tenir-ne un record.

Com a curiositat de la zona, a Camprodon, la capital de la Vall, s’hi celebra un mercat setmanalment i va ser dels últims que van passar al sistema monetari. Aquest mercat funcionava amb el canvi, és a dir, si jo tenia gallines, portava ous al mercat del diumenge, i les canviava per verdures, hortalisses o fins i tot mà d’obra.

Us deixo amb l’enllaç de les fotografies.
Ens llegim! 🙂

Educació artística

Públic

Bona tarda!

Us presento Vallter 2000, l’estació que es troba a la Vall del Ter, a 2000 metres d’altitud.
L’estació es troba a només 15 minuts del meu poble, i per això, cada temporada d’esquí des de ben petita, és la que més freqüento.
Normalment, les temporades d’esquí s’inicien al desembre (més o menys per Nadal, i alguns bons anys, per la puríssima) i s’acaben a l’abril (més o menys, després de Setmana Santa), però aquest any, Vallter, porta gairebé una setmana tancat.
És cert que cada any Setmana Santa cau en dies diferents, ja que la data de Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera, i aquesta festivitat pot caure entre els mesos de març i abril. Però precisament aquest any, cau en mes de març, i és una situació molt poc habitual que l’estació ja estigui tancada.
En el meu primer registre, vaig parlar de la manca d’aigua al riu de Setcases, ara, he volgut anar més enllà. Aquesta temporada d’hivern, no hi ha hagut gairebé neu, és més, la poca neu que hi ha hagut i la que ha permès obrir les instal·lacions, i així generar moltíssima feina a tota la Vall, ha estat neu artificial, que precisament es fa utilitzant aigua, que tampoc ha plogut. Així, seguint la cadena, aquesta primavera que es presenta tan seca, hi ha el valor afegit, que tota l’aigua que es genera a partir de la neu que es desfà, aquest any tampoc la tindrem.
He volgut captar Vallter amb diversos clips, des de diferents perspectives de l’estació i seguint el curs de la poca aigua que surt del desglaç, que acaba absorbida per la terra, i sense donar cabal al riu.
He escollit fer-ho en format vídeo, ja que es pot captar molt més bé tot, la poca neu que queda a hores d’ara, i el curt recorregut de l’aigua.

Deixo l’enllaç a la carpeta del drive amb el vídeo en qüestió: https://drive.google.com/drive/folders/1mS2ioawgem_yLXOdbgzHP4UKsfLuf2XL

Ens llegim! ?

Educació artística

Públic

Bona nit companys i companyes!

Us deixo amb el relat de la meva educació artística, espero que no se us faci molt feixuc i que compartim ensenyaments, aprenentatges i aficions!

Salut! 🙂